AURA IOGA

De petita cohabitava amb el ioga de forma natural i espontània, per mi era un joc entrar i sortir de les classes, anar a seminaris i fer postures ben rebuscades. A mesura que vaig anar creixent en edat i dificultats, el ioga anava formant part dels meus remeis.

 

Estar en contacte continuo amb el meu cos, em permetia comprendre'm i expressar-me, passant a ser la dansa una de les meves passions, i acabant dedicant-m'hi professionalment durant 12 anys.

Conviure a casa amb l'interès per la cura de les persones i la consciència social, van despertar la meva vocació com a psicòloga, que porto gaudint d'ençà que em vaig graduar el 1995. Però no va ser fins a l'any 2003, que vaig decidir iniciar la meva formació com a professora de ioga, per indagar i aprendre una mica més sobre el ioga, per poder-me ajudar i ajudar millor.

En aquella època em vaig començar a replantejar la meva carrera artística, després d'una vida dedicada a la dansa, el cos demanava un canvi. Vaig anar a l'Índia a fer una formació de ioga, i allà vaig agafar una mononucleosi, una malaltia que molta gent passa sense ni adonar-se'n, però en el meu cas, em va atacar amb virulència, deixant-me durant dos anys amb un esgotament extrem.

Aquells anys em van permetre aprofundir en l'autoestudi, vaig haver de posar en pràctica totes les eines que coneixia i aprendre'n de noves, per tal de poder gestionar el meu malestar físic i psíquic. La família, el ioga (molt especialment el ioga nidra) i la descoberta del mindfulness, van ser claus perquè el 2009 comencés a millorar pop a poc i a pogués reprendre una vida prou normal.

Després de tenir els meus dos fills, vaig començar un postgrau de mindfulness aplicat en la teràpia clínica, i en aquella formació em vaig descobrir en un espai on cohabitaven les eines d'occident i les d'orient, sentia que la trída: psicologia, ioga i mindfulness, em situava en les coordenades perfectes, on podia reconèixer la meva autèntica llar, com dirien els japonesos, el meu "ikigai" (la raó de ser).

Des de llavors, la meva convicció cap al ioga i la vocació com a psicòloga, m'han acompanyat per treballar per millorar el benestar de les persones. El 2010 agafo direcció d'Aura Ioga, el 2016 creem l'Associació Aula Aura, un projecte social i educatiu, per tal de difondre aquestes eines a les escoles i en general a la societat, i el 2018 entro a l'escola de formació de professors com a professora d'asanas i mindfulness.

Aquest ha estat el meu recorregut i aquí estic, molt agraïda de tot el què i de tots aquells que d'una manera o altra, m'ha ajudat ha connectar amb aquest camí. Amb moltes ganes de continuar aprenent i ajudant.

​